La tanca de s'era anava rebent gent i més gent, com mai abans havia fet, i així a primera hora va començar a cobrar vida.
Mentre uns garbetjaven amb els cavalls, la maratona i el remolc, uns altres començaven a escampar la cibada a s'era. I quan ja tot va estar disposat i les 80 garbes esteses, va començar la "perxa" a girar i els carretons a batre el núvol d'espigues.
Sonaven xeremies i el no parar dels cavalls.
Quan va estar disposat i tot ben batut, s'era va quedar envaïda per desenes de persones que amb forques i rampins varen apartar la palla gruixuda i van oferir així els nens el matalàs que esperaven per jugar amb la gravetat.
Hora de dinar!
Dues paelles com dos sols i un gran trampó i pa de na Gemma acompanyat de vi i llimonada. Un plaer a l'ombra de l'ullastre.
Però a s'era la feina no aturava. El tiràs va aguantar un dia més de treball. La cresta perpendicular al vent ens convidava a ventar, ventar, ventar.
Forques al vent!
I una mica més tard quan ja solament la pols ens separava del final, va entrar en escena com qui apareix i salva l'obra: la ventadora "tuneada".
Els pedals i les ganes d'acabar bé el treball que ben havia començat van fer les delícies dels sentits veient, tocant i escoltant caure els últims quilos de civada per la rampa de fusta.
No cap aquí l'agraïment a tots els que vareu poder venir.
